Urban Bike Barcelona [U.BikeBCN]

Pero la llegada del PSC al gobierno municipal, y especialmente la mayoría absoluta de la presente legislatura (2003-2007) ha hecho olvidar la bicicleta como la alternativa que se intentó promocionar. La única actuación que ha llevado a cabo el actual gobierno ha sido crear el carril bici de Passeig del Comerç i C/Rubió i Ors, que es meramente decorativo ya que, pese a estar segregado, es utilizado a diario para estacionar los coches, ante la pasividad de la Guàrdia Urbana.

El mapa que os ofrecemos en U.BikeBCN tiene indicados los carriles bici existentes (en color rojo). En azul os indicamos rutas no creadas pero donde, por el limite de velocidad y otros factores, permiten el paso de bicicletas. En el mapa están indicadas las estaciones de tren, campus universitarios y bibliotecas.

Por desgracia, el Ajuntament de Sabadell a día de hoy no está demasiado por la labor de crear infraestructura ciclista. U.BikeBCN realizó una propuesta para pacificar el tráfico y permitir a las bicicletas utilizar las calzadas y compartirlas con los coches, sin que estas deban ir por las aceras. La propuesta no fue ni tomada en consideración. Esperamos que en el futuro la bicicleta sea tomada en cuenta por los políticos sabadellenses, pero hará falta, quizás, que levanten el culo de su coche, como ya hacen algunos de ellos dando ejemplo de que ir en bici por Sabadell es posible.

En aquest mateix blog (U.Bike.BCN) hem parlat dels senders per bicicleta del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Aquests senders estan pensats per a ser recorreguts o a peu o en bicicleta. Fins i tot a la seva web podem trobar un completíssim mapa amb totes les rutes, que inclouen els restaurants, monuments o llocs d'interés. Aquestes rutes són d'allò més recomanable per estar allunyades dels nuclis urbans i dins de les poques zones de bosc que queden al Vallès Occidental.

En aquest primer capítol parlarem de les zones negres d'aquestes rutes. Parlarem de la ruta que va des de Sabadell a Montcada i Reixac / Barcelona. El sender permet arribar a la desembocadura del Besòs des de Sabadell en poc més d'una hora i 15 minuts. Però el ciclista, o el senderista, trobarà dues desagradables sorpreses en poc menys de 5 kilòmetres. Els 5 kilòmetres d'aquesta ruta que passen per Barberà del Vallès.

La ruta ens porta pel Ripoll per tot Sabadell, però al arribar a Barberà el sender es transforma en un abocador de pneumàtics, aparcament de camions i fins i tot zones asfaltades sense senyalització especial que adeverteixi als camioners del pas de bicicletes. Però la sorpresa la trobem al pujar el pont que baixa de Barberà per sobre del Ripoll. (Veure FOTO 1).

El sender, que de per sí ha desaparegut sota l'asfalt i les rodes de camions, pasa per sobre el pont. L'espai per a pasar és de poc més de 50 cm. A un costat tenim una carretera amb un limit de velocitat de 60km/h, i a l'altre un barranc cobert amb plantes espinoses. La foto 1 està presa des del punt on s'ha de creuar la carretera per a agafar el sender cap a Ripollet i Montcada.

La foto 2 ens mostra que un cop hem arribat al punt on s'hauria de creuar per a agafar la continuació del sender. Aquí s'han de tenir 40 ulls al cas, i on U.Bike.BCN denuncia una falta de seguretat que posa al ciclista o senderista en front d'un perill massa gran.

- NO existeix ni tan sols un pas de zebra pintat
- NO existeix cap senyalització que avisi als conductors que per allà creuen bicicletes
- La velocitat limit és, en aquell punt, de 60Km/h quan hauria de ser de 30km/h.
- NO s'han posat bandes rugoses per obligar a reduïr la velocitat i evitar atropellaments.

Aquest punt és, sense dubte, el punt més negre d'aquesta ruta. El pitjor, però, és que 2 kilòmetres més enllà, en direcció Montcada/Barcelona, el sender, al pasar sota els ponts de l'A7, torna a desapareixer. Però la sensació d'inseguretat no és tan gran com la que aquí denunciem.

Amdós punts negres es troben als tèrmes municipals de Barberà del Vallès. Tant Sabadell com Ripollet han fet un esforç en adecuar i pacificar els trams que han de compartir bicis i camions, als trams industrials propers al Ripoll, i bicis i vianants. L'exemple és la foto 3, que pertany a Sabadell.

L'Ajuntament de Barberà hauria d'adecuar aquest creuament entre la carretera i el sender per a donar-li no només continuitat (són molts les ciclistes que, arribats aquest punt des de Sabadell) es perden i prenen el camí erroni, sino per donar-li seguretat, ja que no estem davant una via secundaria, sino una utilitzada a diari pels camions que es dirigeixen als polígons industrials de Sabadell, Barberà i Polinyà.

Les mesures a pendre podrien ser les següents:
- Millorar la senyalització amb col·locació de més indicadors de Vallès Natural
- Pintar un pas de cebra
- Instal·lar bandes rugoses en els metres anteriors al creuament
- Rebaixar el límit de velocitat dels 60km/h actuals als 30km/h

En el futur seria interesant la continuació de la ruta per sota del pont i construir un pont en la bifurcació de la ruta cap a Barberà i la UAB (en tot el terme municipal de Barberà no hi ha cap pont, mentre a Sabadell n'hi ha 5 en tot el tram) que pasi de la llera dreta a l'esquerra, per on continua la ruta.

Ahora que se cumplen 20 años de la catástrofe de Chernobyl, causada por el incendio del reactor número 4 de dicha central nuclear, se pone en marcha la recogida de firmas contra la proliferación nuclear más ambiciosa llevada a cabo en Europa.

Las promesas que hace 20 años se llevaron a cabo de desmantelación paulatina de las centrales nucleares de europa, tras el accidente de Chernobyl, casi no se han cumplido. Todavía hoy entre el 10% y el 15% de la energía que recibimos en nuestras casas es de orígen nuclear. España posee algunas de las centrales nucleares más precarias de Europa. Vandellós-1 (en fase de cierre) y Vandellós-2 en Tarragona suponen un riesgo enrome en caso de accidente, puesto que se encuentran a 120km del área metropolitana de Barcelona (con casi 4 millones de habitantes) y a menos de 50km de Tarragona.

20 años después hay que seguir reclamando el cierre de las centrales nucleares europeas. Una apuesta firme por las energías mal llamadas 'verdes', como la eólica o solar o incluso el Bio-Diesel como carburante para coches, debe ser iniciada por todos los gobiernos de la UE, ya no solo para cumplir un Protocolo de Kyoto, al que se intenta enterrar sin haberlo llevado a la practica, sino por sentido común. Por olvidarnos de la dependencia petroliera en un momento en que el precio del barril Brent puede llegar a su máximo historico.

Por eso y por mucho más: Firma contra la energía Nuclear en Europa.

Barcelona no és Amsterdam, ho sabem.
Catalunya no és Holanda, això també ho sabem.
Però, ¿cal no ser ambiciosos i pesats per a que Catalunya deixi de ser un terreny exclusiu pel cotxe i aquells que se'l poden pagar?

A Barcelona es celebrarà, per primera vagada a la història d'Espanya, el Congrés Català de la Bicicleta, on es definiran les directrius que normalitzaran la convicència de les bicicletes a Catalunya, i especialment a Barcelona. A la seva web www.congresbicicat.org trobareu el programa de ponències.

A més, s'espera que, amb motiu de la celebració simultanea de la setmana de la Bici de Barcelona, es publiquin les dades de l'aforament de bicicletes a la ciutat de Barcelona, que podria rondar (poca conya!) les 100,000 bicicletes diaries a tota la ciutat. Sense dubte, això vol dir que:
- 1 > Això és imparable
- 2 > Possiblement siguin més les bicicletes que realment circulen a la ciutat, donat que aquesta xifra és una mitjana de bicis per dia només als carrils bici on s'han col·locat comptadors. Podriem estar parlant d'entre 90'000 i 120'000 bicis/dia, depenent del dia i dels temps que fa.

Salut!