domingo, marzo 04, 2007

Más vale tarde...

El ple de l'Ajuntament de Sabadell, amb el populista alcalde Manuel Bustos al capdavant, celebrat el 28 de febrer de 2007, s'ha sumat al manifest del 1er Congrés de la Bicicleta de Barcelona, convertint-se en el tercer municipi de Catalunya en fer-ho.

El problema es que des d'aquest blog desconfiem de les bones o males intencions d'aquesta acció. La proposta de distribuir les bicicletes ha rebut moltes mostres de suport popular. Començant per una manifestació al 2004 on 500 ciclistes van tallar el centre per reclamar més carrils bici i seguretat, i acabant per la cituació actual, on fins i tot els mitjans de comunicació afins a l'Ajuntament (Diari de Sabadell, i Més Sabadell) critiquen el mal estat de la infraestructura ciclista urbana, i l'immobilisme davant l'augment de ciclistes urbans a la ciutat.

La desgràcia, i la pena de la ciutat de Sabadell, és que la prioritat en la mobilitat a dia d'avuí no és la bicicleta, ni tampoc l'autobus. Naturalment que la bici ajuda, pero alguna cosa ens diu que no serà, ni molt menys una prioritat vista l'actuació de l'Ajuntament Sabadellenc els darrers 8 anys.

Els esforços s'han centrat en tirar endavant el projecte del 'Metro de Sabadell', una extensió dels FGC des del centre de la ciutat fins a la part nord, enllaçant amb la Renfe a Plaça d'Espanya. Tants esforços s'han traduït en el millor que li podia passar a un alcalde populista de raça: que el projecte es presenti a la ciutadania abans de les eleccions. Mentrestant, els barris de la perifèria creixien, i Sabadell assolia els 200 mil habitants sense haver fet CAP pla d'expansió dels autobusos urbans, sense aplicar cap mesura de contenció al cotxe més enllà de les 'popularisimes' Zones Blaves. Una dada: l'autobus ha arribat al nou barri de Can Llonch que va ser projectat l'any 1989 i acabat al 1998, al 2003. La linia 45 va d'una punta de la ciutat a aquest barri, situat a l'altra punta, cada 30 minuts els laborables i cada hora els festius. Tot un luxe, vaja.

El resultat ha sigut desastros: el trànsit a Sabadell és un col·lapse de nit i de dia. El cotxe ha passat a ser el mitjà més utilitzat, incloent-hi plans de creació i expansió d'aparcaments gratuïts per tota la ciutat i la coneguda permisivitat policial (decretada pel mateix ajuntament) envers aquells conductors que, a falta d'espai, aparcaven a la vorera els dos o els quatre eixos del seu cotxe. És normal un dissabte a la tarda trobar les voreres dels barris més allunyats del centre converties en aparcaments.

Lamentem desconfiar de l'Ajuntament d'en Manuel Bustos. Masses paellades populars, actes d'autobombo, tancament de bars i programes de televisió a Canal Català ('Fil directe amb l'Alcalde', al més pur estil Hugo Chávez) on es negaven els problemes de la ciutat (venta de patrimoni ciutadà a les constructores amigues, trànsit impossible...), desconfiem que ara, a 3 mesos de les eleccions, el govern Bustos faci RES ni el favor del transport públic ni en favor de la bici.

Sabadell, com ha dit i proclamat sempre aquest Blog, és la segona ciutat de Catalunya (i d'Espanya) amb més kilòmetres de Carrils Bici. Uns carrils que el Regidor encarregat de la mobilitat (Paco Bustos, el hermanísimo) ha preferit que fossin places d'aparcament i esclatés en riure quan sobre la seva taula hi ha hagut plans per potenciar la bici a la ciutat. La bici, per l'Ajuntament Bustos, mai ha sigut una prioritat més enllà dels actes de 'façana' com la bicicletada popular que, un cop l'any, se celebra a la ciutat.

Aquesta firma fa massa 'peste' a electoralisme.